ANA MARIA MORAL - amicsfabracoats
 

ANA MARIA MORAL

Motivada per les noticies constants que es fan en relació a Can Fabra m’han vingut al pensament records i vivències que formen part de la meva vida i possiblement de moltes persones que actualment som àvies i a la vegada andreuenques.
 
Recordo que pels anys 1950 aproximadament, jo soc nascuda el 41, la meva mare treballava a Ca l’Alsina, era època molt dolenta, plena de privacions, encara que jo la recordo feliç, ja que a casa sempre hi havia un plat calent, encara que capritx ni un, ni mig, però sortosament anava al llit amb la panxa calenta, però no el cos, doncs d’aquell temps el pitjor que recordo es el gebre a costat de les voreres, el fred, robes que abrigaven poc, cases fredes, restriccions d’electricitat, etc. Doncs bé, un dels records que em porta a Can Fabra es el so de la sirena que anunciava l’entrada de tots els treballadors i treballadores a les sis del matí.
 
Moltes de les dones de Verdum, la Prosperitat, els Quaranta metros, etc., passaven pel nostre carrer, totes eren dones, moltes amb nens petits que portaven a la Casa Cuna. Allò era l’inici d’un nou dia.
 
Mes tard tornava a sonar la sirena, sinó recordo malament a les 9 del matí, en aquella ocasió sortien totes les dones de la fàbrica, moltes d’elles amb l’entrepà a les mans, comprant pel mercat, en aquella època viu i alegre. Les venedores les atenien passant-les per davant de tothom, era una norma que s’havia convertit en llei.
 
Sempre recordaré aquella bata blava que duia la meva mare, amb l’anagrama a l’esquerra de “H.F.C.”
 
Ana Maria Moral
Gener 2012
_________________________________________________________________________________________
moral.jpg