2. - Aquells feliços 20's - amicsfabracoats
 

2. - Aquells feliços 20's

2.bmp
Moltes vegades quan parlem dels anys corresponents a la primera part del segle XX, els qualifiquem de feliços o de bojos, però pot ser que sigui millor aquest darrer qualificatiu, que no pas el primer, doncs, realment van estar feliços?.
Al món comença el segle amb la guerra entre Rússia i Japó, després la Primera Guerra Mundial, la Revolució russa ... i anem a parar al crac de la Borsa el 1929.
A casa nostra ens trobem amb la Setmana Tràgica, a cada moment esclata alguna bomba a Barcelona, hi ha vagues constantment, els problemes entre patronal i sindicats es resolen amb un tret... Les pistoles son una eina comuna i a Barcelona se la coneix com la ciutat de les bombes. Feliços aquests anys?. No ho crec massa!.
La Fabra no es lliura tampoc d’aquest peatge. Gràcies al que va deixar escrit un anònim company nostre, que sense citar mai el seu nom, va anar escrivint en una llibreta el que mes l’impactava dels fets que succeïen al país, la ciutat i l’empresa, des de 1909 fins agost de 1936, podem saber de primera mà aquest fet. Textualment diu;
30 abril 1920. Víctima de un atentado ha caído mortalmente herido el empleado Dn. Tomás Vives. Al medio día del 5 del actual fallece en la clínica del Dr. Cardenal <e.p.d.>.
Al día siguiente por la tarde, se efectúa el entierro. En dicha tarde no se ha trabajado en esta fábrica, ni en la de San Martín. Puede decirse que la totalidad de obreros de ambas fábricas hemos concurrido al entierro.”
El 16 de setembre del mateix any, ens diu que, com a protesta per un atentat terrorista que hi va haver-hi, per disposició de la Direcció, i per tant de poder assistir al enterrament de les víctimes, a la tarda no es treballarà, i indica que a moltes altres fàbriques ja van tancar el dia abans. Això sí aquestes hores es descomptaran de la nòmina. Però el dia 22 del mateix mes diu que per ordre verbal i expressa de Dn. Román Fabra si se’ls hi abonarà i inclús a aquells que havien de fer hores extraordinàries.
D.Fernando Fabra y Puig.jpg
Els Directors, en aquells moments, eren Romà Fabra i Puig, Marqués de Masnou, i el seu germà Ferran, segon Marqués d'Alella (1866-1944), a qui veiem a la foto de la dreta. Seguint la tradició del seu pare va ser també polític. Diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914 i Alcalde de Barcelona els anys 1922 i 1923. El cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. La Rambla i Passeig de Fabra i Puig, porten el seu nom.

Com hem dit hi havia moltes vagues ja que la patronal solia explotar als obrers, amb moltes hores de treball, poc sou i cap avantatja social. A Fabra, com es lògic també hi van haver-hi vagues, però moltes menys que en altres fàbriques. Si voleu podeu entrar al blog d’en Pere Colomer, trobareu el link en aquesta mateixa web, i a través d’algunes gràfiques comparatives podreu copsar el per que de la menor incidència a la Fabra.
Acte celebrat el 1911

Acte celebrat el 1911

Alfons XIII en la seva visita, l'any 1913, amb alg...

Alfons XIII en la seva visita, l'any 1913, amb algunes treballadores. Va entregar una moneda d'or a qui portava 35 anys treballats

El staff directiu de Sant Andreu, el 1922, davant ...

El staff directiu de Sant Andreu, el 1922, davant la fàbrica 1

cf040~1.jpg
També podem seguir llegint la llibreta del nostre company, i veurem que, en la setmana que va acabar el 25 de març de 1920, es va concedir un augment general de 4 ptes. A mes a les preufeteres el tant per cent corresponent se’ls hi va afegir al preu fet. Als setmanals els hi van apujar 5 pessetes i als encarregats, “de primera fila”, 8. Això per setmana complerta de 48 hores. A qualsevol altre empresa se’n treballaven mes.
Però es que el 6 de maig s’augmenten entre 1 i 2 pessetes i el 9 de setembre de 1920 en virtut d’una “Revisión General de Precios”, hi ha uns augments que van des de les 3 i ½ pessetes a les 7 pessetes, depenent dels sous que es diu son de 30 a 36 pessetes i superiors.
Lògicament no hi havien masses vagues a la Fabra, però es que encara hi havien moltes mes avantatges.
A principis del segle XX la Tuberculosi era un dels problemes mes greus de la creixent població de Barcelona. Les condicions higièniques, alimenticies, de treball, etc., ho propiciaven. Dins els diversos moviments que van anar sorgint, la Fabra va crear un Centre Antituberculós, pels seus treballadors i familiars.
Hem de tenir molt en compte que el primer mes semblant a una Seguretat Social que hi va haver a Espanya, va ser el Retiro Obrero, que va entrar en vigor, per Decret, el 1 de setembre de 1920, i pocs eren els afortunats que el gaudien. Fins llavors quan un treballador estava malalt simplement NO COBRAVA, quan no podia seguir treballant, per edat, simplement NO COBRAVA. La Fabra va fundar el “Socorro Mutuo para Empleados de la Compañia Anónima Hilaturas de Fabra y Coats”, l’any 1905. El treballador hi aportava una petita quantitat, 2,60 pessetes al mes i l’empresa hi posava la resta i quan un treballador estava malalt COBRAVA i quan tenia una certa edat i es retirava COBRAVA. De fet el darrer Fabra, que ha estat Director, el Sr. José Vicente Fabra, no fa gaire hem comentava que el seu avi sempre li deia que havia estat la primera empresa a Espanya que havia pagat vacances als obrers, una pesseta al dia, poca cosa, però un gran pas pels treballadors.
Parlem ara de la vessant industrial. Des de la fusió de 1903 es van adquirir alguns locals com Ca l’Alzina, que es el del carrer Gran, on hi ha ara Hisenda i a la part de darrera les actuals oficines de Coats S.A. a Espanya, o se’n van construint de nous entre 1905 i 1913. El 1920 es construeix una galeria subterrània, que partint de la Sala de Calderes va per diversos edificis i tant mateix comunicava amb els edificis situats a l’altra banda del carrer de Sant Adrià. Aquestes galeries d’ aproximadament dos kilòmetres en conjunt, permetien la transmissió d’energia elèctrica, d’aigua, de vapor i el pas de personal i mercaderies. Als anys de la Guerra Civil van tenir altres usos, dels que ja parlarem.
El 1911 es va censar com el primer contribuent industrial de Sant Andreu i un dels principals de la ciutat. El 1913 hi treballaven 1600 treballadors.
La primera Guerra Mundial va afavorir la indústria catalana i la Fabra també se’n va beneficiar, però el 1917 va començar a escassejar el cotó i van recórrer al cotó egipci, que es també de gran qualitat. Els anys 20’s van ser de gran expansió, creixement i ampliació de l’empresa que cada cop era mes líder del sector i així es va presentar a l’Exposició Universal de 1929, on va obtenir dos premis, un pels fils i cotons i un altre per les sedes artificials.
Anava adquirint altres empreses i diversificant la producció fabricant generes de punt, popelín per les camises, roba de gavardina, roba de texans, mitjons, mitges, un teixit específic, amb maquinaria especifica pels neumàtics Firestone, Michelin, etc.
La Compañia Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, va afegir al seu nom “y filiales”, entre elles; Compañia Nacional de Hilaturas (CNH), Calceteria Hispánica, Manufacturas de Algodón Reunidas S.A. (MARSA), entre d’altres.
També incentivaven les activitats culturals i esportives pels treballadors. Així a 1922 es va crear el club esportiu “Las Hilaturas”, per l’educació i el descans, tal com anunciaven. L’equip de futbol militava a la tercera divisió i també hi havia equips de tennis.
Però no tot va ser bo. L’any 1918 un fort incendi va destruir les oficines centrals i magatzem, que en aquells anys estaven situades al carrer Diputació, 260.
I a tot això el 14 d’abril de 1931 es va proclamar la II República Espanyola, però aquesta ja serà una altra història.
 
Incendi al carrer Diputació. Any 1918

Incendi al carrer Diputació. Any 1918

Estat en que van quedar les oficines. 1918

Estat en que van quedar les oficines. 1918

Any 1919. Plaça Orfila. L'edifici de Foment Català...

Any 1919. Plaça Orfila. L'edifici de Foment Català es l'actual Seu del Districte

Campions de tennis. Al fons Sant Pacià

Campions de tennis. Al fons Sant Pacià

Camp d'esports. Anys 20's

Camp d'esports. Anys 20's

Carnet de l'Associació d'Enginyers d'en Ferran Fab...

Carnet de l'Associació d'Enginyers d'en Ferran Fabra. Podeu veure que en tenia el número 3.

Borgonyà. Construint la resclosa del riu Ter

Borgonyà. Construint la resclosa del riu Ter

Borgonyà. Descarregant les bales de cotó

Borgonyà. Descarregant les bales de cotó