1 - José Vicente Fabra Muntadas - amicsfabracoats
 

1 - José Vicente Fabra Muntadas

Durant més d'un segle, la Indústria Tèxtil va ser per a Catalunya una gran font de riquesa. Es van crear fàbriques per tot el país, fàbriques que van donar treball a milers d'obrers.

Avui entrevistem l'ultim representant d'una nissaga, els Fabra, que a mitjans del segle XIX van començar a unir esforços que van culminar en la creació de l'empresa que tots vàrem conèixer: "C. A. Hilaturas de Fabra y Coats". Qui no ha utilitzat algun cop els seus fils per cosir i brodar?.

Malauradament d'aquella empresa ja no en queda res. Culpa de la crisis, de la reconversió?... De tot en parlarem una mica.

E. C. - Sr. Fabra, a quin any el seu besavi Camil Fabra i Fontanills va crear la primera fàbrica i com aquesta es va anar desenvolupant?

JV. F.
- La primera fàbrica la podem situar una mica abans de 1860, ja que, segons m'han explicat, aquell any el meu besavi va importar d'Anglaterra quatre màquines de filar, selfactines en deien, que van ser cremades a la plaça pública perquè deien que atemptaven contra els llocs de treball. No obstant l'empresa va anar evolucionant i engrandint-se fins que l'any 1903, el mateix mes en que va morir el meu besavi, es va fusionar amb una altra gran empresa escocesa la J & P Coats, fabricants de fils de cosir i brodar, convertint-se en la ja coneguda Fabra y Coats.

E. C. - Es cert que el seu besavi va ser Alcalde de Barcelona?

JV. F.
- Si, es cert. A més també a ell li devem el magnífic Observatori Fabra situat a la muntanya del Tibidabo. Ell era molt afeccionat a l'astronomia i va deixar en el seu testament un llegat perquè es construís aquest observatori per a la ciutat de Barcelona.

E. C. - Diuen que la seva era una empresa paternalista. Què volen dir amb això?

JV. F.
- Jo crec que la Direcció actuava una mica com un bon pare. Volia que els seus obrers complissin amb les seves obligacions i, a canvi, si tenien un problema procurava solucionar-lo. M'han explicat, com anècdota, que als anys vint va ser la primera empresa a Espanya que va donar una setmana de vacances pagades als seus obrers. A més gaudien tots d'una sèrie de beneficis.

E. C. - De quins beneficis parlem?

JV. F.
- Per exemple: teniem Casa Bressol per als fills de les obreres, Economat i Camp d'Esports. Haviem arribat a tenir un equip de futbol el "Club Ancora" que havia participat en la lliga a tercera divisió. També gaudiem de Servei Mèdic per a tothom quan encara no s'havia implantat la Seguretat Social, lots d'aliments per Nadal, regals de joguines per els nens dels treballadors el dia de Reis, i fins i tot a les Oficines servien cada matí un cafè amb llet i galetes.

E. C. - Tinc entès que varen arribar a ser 5.000 treballadors. Hi havia feina per a tots?

JV. F. 
- Sí, sí que n´hi havia, per descomptat. No obstant, quan jo vaig incorporar-me a partir de 1961, ja no érem tants. Érem 3.500 perquè, evidentment, les coses havien anat mecanitzant-se i no feia falta tant personal. Amb tot, a les fàbriques de Sant Andreu i Torelló, es treballava a tres torns de 8 hores cada un, és a dir que les fàbriques funcionaven les 24 hores del dia.

E. C. - I quan va començar la davallada?

JV. F. 
- Bé, la història no obeeix a una sola cosa. Després de la guerra civil i de la segona guerra mundial, la indústria va tornar a créixer. Espanya, durant molts anys va ser un país proteccionista. A partir del 60, vam començar a obrir-nos una mica cap a l'estranger però es van implantar els convenis col-lectius amb el que s'augmentaven els salaris d'una forma desproporcionada que no corresponia amb la productivitat que teniem.

De qualsevol manera, a la resta del món la industria Tèxtil, que era una de les més primitives i que exigia menys inversió per lloc de treball creat, va anar desenvolupant-se a la Xina i a Egipte. De mica en mica a Espanya vam començar a tenir problemes. Els anys 80 i 81 va haver una crisi molt important en el Tèxtil que va ser l'inici de la davallada. Recordo que l'any 1982 va ser el primer any que vam tenir pèrdues. No érem competitius amb la resta d'Europa i Europa invertia a Àsia i a l'Orient Mitjà i de mica en mica el Tèxtil a Europa, excepte en la seva vessant de disseny, va anar disminuint.

E. C. - L'espai que ocupava la gran fàbrica, sembla ser que l'ha comprat l'Ajuntament per convertir-la en equipaments per el barri de Sant Andreu. Quin sentiment li provoca veure la seva empresa convertida en un museu, en un institut o en espais lúdics?

JV. F. 
- Tinc sentiments diferents. Per un costat sento pena. Sento pena de veure que ja no existeix l'empresa que va fundar el meu besavi i en la qual, durant tants anys, vaig treballar com a Director General i President. Sí, sento pena. D'altra banda, amb tota sinceritat, prefereixo veure-la convertida en edificis d'us social públic a que desapareix-hi amb finalitats especulatives.

E. C. - El Sr. Fabra ha contestat, amb la seva proverbial amabilitat, a totes les nostres preguntes. Algunes tal vegada li han portat records no massa agradables. Sr. Fabra, oblidi'ls. Quedis amb els bons moments, que d'aquests, la seva empresa, sí que en pot presumir. Moltes gràcies.

                                                                                                      Enriqueta Civil i Escala