1. - Els origens - amicsfabracoats
 

1. - Els origens

  1B.jpg  
A la fotografia de la dreta hi podeu veure a Ferran Puig i Gibert (1815-1901), industrial gironí que el 1839, junt amb el seu soci Jaume Portabella es varen establir a Sant Andreu, creant una petita fàbrica de filats i torçats de lli, El Vapor del Fil. La fàbrica La Algodonera, construïda entre els anys 1836 i 1840 per Mas i Esteve, era coneguda popularment com El Vapor del Rec, perquè es trobava molt a prop del Rec Comtal, i l'aprofitava.

La filla d'en Ferran Puig, Dolors, es va casar amb Camil Fabra i Fontanills. Un cop desvinculat en Portabella del negoci, l'any 1860, Ferran Puig s'associarà amb el seu gendre Camil Fabra, creant la companyia Camil Fabra i Cia.

Camil Fabra va ser un industrial, però també un polític, fou tinent alcalde i alcalde de Barcelona l'any 1893, i tant mateix un humanista i filàntrop, que va construir l'observatori astronòmic Fabra al Tibidabo i que, posteriorment, el seu fill Ferran va donar a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.

L'any 1884 Camil Fabra es va associar amb Manel Portabella, constituint la Sociedad Anónima Fabra y Portabella, de la que va ser director el propi Camil. En aquests moments ja gestionaven tres fàbriques: una a Manresa, dedicada a la filatura i als teixits de cotó, una altra a la Sagrera, la que es va coneixer com L'Espanyola, dedicada a fil reforçat per fer xarxes i la tercera a Sant Andreu especialitzada en filatura i torçat de lli, cintes de fil i cotó i rodets de fil per a cosir.

Una publicació de 1895 afirmava que la fàbrica de Fabra i Portabella era la primera d'Espanya en l'elaboració de rodets de classes superiors per a màquines de cosir i la primera que va fabricar sedes artificialment dedicant una part a l'exportació. La seva producció i el nombre de treballadors, entre 2000 i 2500, era molt important dins el conjunt espanyol.


Camil Fabra i Fontanills

Camil Fabra i Fontanills

La Esquella de La Torratja (1893)

La Esquella de La Torratja (1893)

Coats Clark.jpg
Parlem ara dels britànics. Si per trobar el origen de la Fabra hem de raure al segle XIX, per trobar els de la Coats, hem de remuntar-nos a mitjans del segle XVIII, a la vila de Paisley, a Escòcia, prop de Glasgow, on James Clark venia peces per telers, eines i accessoris.
A l’edat mitjana la gent benestant cosia amb fil de seda i els menestrals amb espart o similars. A inicis del segle XIX, i degut al bloqueig de les illes britàniques, en el decurs de les guerres napoleòniques,  escassejava la seda. Es llavors quan Patrick Clark, germà de James, va inventar el fil de cosir de cotó, però aquest es desfilava... però també se'n va sortir, ja que es quan va idear el sistema de torsionar les fibres de cotó en sentit invers, ja que d’aquesta manera, els diferents caps mai es desfilen, com passa amb les rodes del cotxe quan circulem, que els cargols no s’afluixen.
Els dos germans s’associen i obren una petita fàbrica el 1812, amb el nom de J&P Clark, per fabricar-hi teixits de cotó. El negoci va ser molt pròsper i obriren fàbriques inclús al estranger, però els hi va sorgir un important competidor, els Coats, també escocesos. Finalment,  el 1889, van decidir fusionar-se  creant la companyia J&P Coats. Va ser molt beneficiós per ambdues parts, controlaven ja el 80% de la producció britànica de fil per a cosir, rodets i cabdells.
Es llavors quan inicien una gran expansió obrint fàbriques a diferents països d’Europa, Estats Units, Japó, Mèxic, i ... Catalunya, on ja, des de 1879, comercialitzaven els seus productes sota el nom de La Cadena.
A 1889 construïren una fàbrica a Sant Vicenç de Torelló, concretament en el paratge conegut com Borgonyà, en honor al santuari de la Verge de Borgonyà. Aquesta fàbrica aprofitava la força del riu Ter per produir energia hidràulica amb la qual es movien les turbines. Al voltant de la fàbrica es va construir una colònia obrera on vivien la majoria dels treballadors. Hi va haver-hi escoles per nens i nenes, economat, “casa-cuna” per als infants, església, teatre, casinet, ...
A finals del segle XIX la presència de Coats a Espanya es una forta amenaça per l’empresa Sucesores de Fabra y Portabella, líders del fil de cosir a Catalunya, però en comptes de competir i després de diferents negociacions arribaren a un acord de fusió, signat el 22 d’abril de 1903 a Manchester. Els estatuts de la nova empresa, Compañia Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, especifiquen que es dedicaven a “la compravenda de cotó, lli i seda, així com manufactura de filatura, torsió i teixit en totes les seves formes i usos d’ambdues matèries de llarga durada i les seves barreges així com l’explotació d’indústries accessòries per millorar l’èxit del negoci”. L’acord era de llarga durada, fins el 1953 i prorrogable si existia una bona entesa i majoria.
En el àmbit social si hem parlat del compromís dels Fabra amb Barcelona, els Coats també feien les seves tasques. James Coats, Jr i el major Andrew Coats, van ser els patrocinadors principals de l’expedició que William S. Bruce, líder de l’expedició Antàrtica nacional escocesa, amb el seu vaixell Scotia, va fer entre els anys 1902-1904. A les terres que va descobrir les va anomenar Coatsland, Terra de Coats, en honor a ells. La Terra de Coats es una regió situada cap a l’oest de Queen Maud Land i forma la costa oriental del mar de Weddell.
La Colònia de Borgonyà

La Colònia de Borgonyà

Les cases

Les cases

L'escola

L'escola